Butlletí d'informacions de l'Associació

Durant aquest any l'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un "Procés Participatiu Ciutadà". Ha reunit persones i entitats per valorar l'avenir de l'espai idiverses propostes d'usos i projectes per La Model. Davant el perill de la destrucció irreparable del monument, la nostra Associació ha presentat una al·legació refusant l'organtizació del dit Procés per no ajustar-se al reglament i no comptar encara en el moment de la finalització de la consulta amb la figura del Defensor/a del Poble en el procés.

Paral·lelament l'equip tècnic d'arquitectura de l'Ajuntament, dirigit per l'arquitecte Ton Salvador ens ha anat mostrant l'avenç dels planells amb les possibles transformacions dels edificis. Junt a d'altres entitats, com SOS Monuments, hem defensat insistentment el projecte del "render" documental que vàrem realitzar "En defensa de la presó Model de Barcelona", amb el que defensàvem la necessitat de conservar íntegres les sis galeríes sense realitzar cap mutilació com en principi s'insinuava.

Finalment l'equip d'arquitectes presentà un projecte de transformació de l'espai de la Model en el que es conserva integralment la IV galeria per a instalar un Memorial, es preserva la presència de les altres cinc galeries, encara que poden ver-se afectades per transformacions diverses. Manca definir la configuració del Memorial, malgrat que l'alcaldessa Sra. Colau manifiestà publicament que es restaurarà La Capella Gitana. De moment, les cates realtizades han estat tapades novament sense que ningú ens hagi informat del fet. El Comissionat de Memòria de l'Ajuntament, Sr. Ricard Vinyes s'oposa frontalment a la nostra proposta d'instal·lar en aquesta galería Memorial una exposició permanent d'art social.

El 8 de juny d'aquest any, per fi la presó Model de Barcelona ha quedat buida de presos, deprés d'haver arribat a un acord La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.

La perseverància de les reividicacions per part de la plataforma ciutadana "La Model per la Cultura" que vàren endegar la nostra associació, SOS Monuments i la Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample l'any 2000, aconseguirem la Classificació Patrimonial del panòptic. Una nova plataforma, "Fem nostre l'espai de la Model", agrupa des de 2014 nombroses associacions ciutadanes contra l'especulacio. Amb el ferm recolçament de l'Ajuntament, s'ha assolit una fita històrica al recuperar aquestcèntric espai per a la ciutat.

Volem agraïr especialment a tots els professionals dels mitjans de comunicació, premsa, radio i televisió que, al larg d'aquest extens període, s'han fet ressò de les nostres reivindicacions.

Al cap d'any la Generalitat farà lliurament a l'Ajuntament les claus de la presò i començara

el procés de rehabilitació de l'espai que haurà atendre tres vessants. El Parc de la Llibertat, els diferents equipaments necessaris i la restauració de la Capella Gitana d'Helios Gómez. Hem presentat a la Comissió Memòria i Història de l'Ajuntament el nostre projecte de creació del Centre d'Art Gràfic Politic Social a la IV galeria, on s'exposi permantment el ric patrimoni d'art social republicá.

A partir del mes de juny i fins al cap d'any, Serveis Penitenciàris de la Generalitat obre el monument al pùblic, amb la presentació d'una exposició de la història del 113 anys de la presò en 13 cel·les, retratant la biografia de 13 presos representatius, entre ells l'Helios Gómez.

Des del 8 de maig al 29 de juny de 2017, es presenta una exposició d'obres d'Helios Gómez al Haus der Geschichte des Ruhrgebiets a Bochum comissariada per la Dra. Ûrsula Tjaden.

Després de la exposició d'obres d'Helios Gómez a l'Instituto Cervantes d'Hamburg, l'Instituto Cernates de Munich presenta aquesta exposició des del 30 de setembre fins al 9 de dessembre, sempre sota el comissariat de la Dra. Ùrsula Tjaden.

Novembre. Exposició Helios Gómez al Instituto Cervantes de Hamburgo.

Del 5 de novembre al 16 de gener de 2016, a la seu de l'Institut Cervantes d'Hamburg es presenta amb gran èxit una exposició de l'obra de Helios Gómez. La mostra compren els tres principlas àlbums d'Helios: Dias de ira, Revolución española i Visca octubre que han causat l'admiració als visitants, desconeixedors de l'artista i la seva obra. La exposició ha estat comisariada per la doctora en art Úrsula Tjaden.

10 i 17 de maig, 18 hores. A l'auditori de Can Batlló, inauguració d'una exposició amb obres d'Helios Gómez, pase del documental biogràfic Días de ira realitzat per l'IVAM, del documental En defensa de la presó Model de Barcelona, un espai de memòria realitzat per la A.C.H.G., del documental Otro futuro realitzat per Richard Prost -Amado Marcellán i taules rodones sobre el tema.

La reivindicació mantinguda per la nostra associació, de restaurar la Capella Gitana, transformar la IV galeria en un Museu d'Art Polític, dedicar la resta de galeríes del panòptic a equipaments socio-culturals i els patis en el Parc de la Llibertat és el nucli de les nostres discusions i comentaris que aconsegueix el consens general.

A una paret de la nau, propera a l'auditori, s'ha realitzat un collage de diaris progresistes dels anys trenta que reprodueixen dibuixos i articles relacionats.

abril. Informem de la recuperació per al nostre fons d'un important lot de dibuixos, aquarel·les i gouaches d'Helios Gómez. Aquest material fou retirat de la habitació que ocupaba Helios Gómez a la Residència Sant Jaume quan morí. Aixó fou al setembre de 1956.

En un principi jo vaig recollir a Portugal els manuscrits dels que sorgí el poemari Poemes de lluita i somni i ara, 59 anys desprès d'aquells fets s'ha produit el retorn mitjantçant Ùrsula de la majoria de les seves obres plàstiques. Trobem en falta algunes, però s'han recuperat les principals.

No hem tingut la mateixa sort amb les obres exposades al 1948 a la Sala Arnaiz i retingudes en el seu dia pel propietari de la sala Armando Arnaiz i qui va fer de marxant d'Helios per a la exposició Pedro Roselló aprofitant l'empresonament d'Helios.

Aquest fons original aumenta significativament el valor museìstic de l'obra d'Helios i justifica encara més la creació del Museu d'Art Politic a l'espai de la Model.

20 de mars. Visita d'investigació i filmació a Sevilla, Triana, darrera les pases d'Helios Gómez de la má del trianer José Lluís Jimènez, del blog Triana en la red.

12 de mars. Després d'una entrevista de Meritxell M. Pauné, periodista de La Vanguardia Digital a Gabriel Gómez sobre el tema de la recuperació de la Model, ((Cuenta atrás para el primer derribo de la Model) i com continuació d'articles anteriors ( 8/09/2014 a La Vanguardia i 27/11/2014 a El Periódico), aquesta publica un article en el que recull les reivindicacions d Gabriel Gómez. Quan la periodista demanà al senyor Serra confirmació del seu recolçament al projecte del Museu d'Art Politic a la Model, aquest refusà comprometre's formalment adduint que per ara no contemplen tenir subseus. Potser aurem de reconsiderar quina entitat aurà de ser la receptoradel llegat gràfic i documental delios Gómez.

5 de mars. A les 19 hyores, a la Sala de Plens de la Seu del Districte de l'Eixample, Gabriel Gómezassistí junt amb Lluís Rabell de la FAVB i la Esquerra, Mari Cruz Santos de SOS Monuments, Enric Pubill de la Associació Catalana de Ex-Presos Politics i altres persones interesades en el tema a una convocatòria amb la Comissió de Seguiment de la Model (1/2015) a proposta del Regidor del Districte senyor Gerard Ardanuy i Mata. Ens rebé el Secretari senyor Albert Civit de Habitatge Urbà i el secretari senyor Jordi Fandos Cases que ens llegí el protocol de calendari i actuacions previstes pel definitiu desallotjament de la presó Model, que començarà al cap del mes en curs amb l'enderroc d'un troç del mur a Entença-Rosselló (aquesta acció ens semblà a tots un acte propagandistic de cara a les properes eleccions, però el donarem per positiu) i en successives i esglaonades actuacions que finalitzarien al 2017 amb el trasllat dels presos a la nova presó a la Zona Franca.

SEmbla que l'alcalde Trias conta amb un projecte arquitectònic en el que es mutila el panòptic tallant la VI galeria i sustituint l'edifici quadrat del carrer Entença per un altre nou quina posició i disseny trenquen l'equilibri del disseny original.

També l'alcalde Trias insisteix en el seu dessig de dedicar 5.000 m2 de l'espai contigu al carrer de Nicaragua per a construir 30.000 m3 d'oficines. Aquest projecte de l'alcalde contradiu les nostres ambicions de quin auria de ser aquest, i en tal sentit el defensem. Això ens obliga a intensificar la nostra difusió del mateix.

El 12 de gener tingué lloc una reunió de Gabriel Gómez amb Pep Serra a les oficines del MNAC en la que aquest manifestà l'interes per part del MNAC en mostrrar les obres d'Helios que la nostra associació va depositar al seu dia a la cura del museu. Part d'aquestes obres es presenten actualment en una congestionada mostra col·lectiva en l'apartat de la guerra civil.

Gabriel Gómez posà al corrent al senyor Serra de nostra reivindicació sobre la Capella Gitana i la creació a la presó Model d'un annex d'exposició a la IV galeria que acollis junt a les obres politiques d'Helios Gómez, l'importantíssim patrimoni de la producció dels dibuixants del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya durant la II República. El senyor Serra es pronuncià favorable al projecte.

12 juliol - 2 novembre

Exposició dedicada a Helios Gómez al Museu Memorial de l'Exili a la Jonquera on es mostraran nombrosos dibuixos tamany cartell d'algunes de les sèries més celebrades com Dias de ira, Revolución española, llibres il·lustrats, diaris i material fotogràfic inèdit. Projecció del documental biogràfic produit per l'IVAM de València i el documental en defensa de la presó Model de Barcelona Un lloc de memòria produit per la nostra associació. .

15 - 18 maig

Exposició de dibuixos d'Helios Gómez al Salón Internacional del Cómic a Barcelona comisariada per Toni Guiral. Recolzat pel nostre documental En defensa de la presó Model. Un lloc de memòria, participàrem en una taula rodona moderada per Jordi Artigas on exposàrem el projecte de la defensa de la presó Model i la creació a la IV galeria d'un Museui d'Art Social. Els assistents valoraren molt positivament el projecte i alguns es van oferir per divulgar-lo a la red.

15 febrer - 7 avril

Exposició de dibuixos d'Helios Gómez al Chateau Royal de Colliure (França).. Vernissage el dia 28 ales 18 hores. Presentació del llibre Helios Gómez, la révolution graphique, A.C.H.G./Association Mémoire Graphique, 2013.

Octubre 2010 - agost 2012

- Agost 2012. Festival de cinéma de Douarnenez, exposició de dibuixos de l'Helios Gómez, sala municipal, Douarnenez, França.

- Juliol 2012. Reedició de l'álbum Días de Ira. A.C.H.G.-

- Juny 2012. Emissió a TV3 i canal 33 del documental Històries de la Model en el programa Sense ficció amb el testimoni entre d'altres de Gabriel Gómez reivindicant la restauració de la Capella Gitana.

- Juny 2012. V Edició dels premis FAGIC al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Homenatge a les artes plàstiques i visuals en defensa de les llibertats i els drets humans concedit a l'Helios Gómez a títol pòstum i entrega de placa commemorativa . Recollí el guardó Gabriel Gómez que dirigí unes paraules. En l'acte la regidora Francina Vila glosà els mèrits de l'artista i reivindicà la restauració de la Capella Gitana a la Model.

- Maig-Setembre 2012. Exposició Economía : Picasso, archivo F.X, presentant els dibuixos originals d'Helios Gómez pel poemari El sol desaparecido de Rafael Laffont, 1926. Málaga, París i Barcelona.

- Maig 2012. Visita d'investigació a Sevilla, Triana darrera les passos d'Helios Gómez de la mà del trianer D. José Luis Gimenez, del blog Triana en la red on s'han publicat poemes del llibre poèmes de lluita i somni, 1942-4956.

Exposicions i actes:

Sevilla: Museo de la Autonomía de Andalucía-Casa Museo de Blas Infante, Coria del Río. Exposició Helios Gómez, dibujo en acción, dibuixos i quadres originals, produida pel Centro de Estudios Andaluces, 23 setembre 2010-10 de gener 2011. Per fi la ciutat que donà llum a Helios Gómez li rendeix homenatge i exposa les seves obres totalment desconegudes pels sevillans.

-França: Sala Robespierre, l'Ajuntament d'Ivry sur Seine i la Libraire Envie de Lire accollen una exposició de la carpeta Visca Octubre de Helios Gómez, 27 de setembre-5 d'octubre 2010. Conferència i taula rodona.

París: Espai Niemeyer, seu central del Partit Cpmunista francés, Place du Colonel Fabien (75019), exposició d'un centenar de dibuixos d'Helios Gómez produida per l'A.C.H.G., 7-22 d'octobre 2010. A la inauguració assistí una destacada representació de militants històrics que comentàren animadament la seva obra. Agraïm la presencia de Josep Pámies que va conèixer personalment l'Helios, rebut a casa seva com amic pel seu pare.

Publicacions:

Helios Gómez, dibujo en acción, 1905-1956, Catàleg d'exposició. Introducció Carmen Mejías Severo, directora gerent del C.E.A., articles de Gabriel Gómez i Caroline Mignot, A.C.H.G. i Pedro G. Romero. Consejería de la Presidencia de la Junta de Andalucía, Centro de Estudios Andaluces, Sevilla, 2010. Febrer 2010

Investigació:

- Als arxius i hemeroteques nacionals digitalitzades.

- Als arxius estatals del Komintern de l'URSS sobre el dossier personal d'Helios Gómez i Irene Weber (colaboració del profesor Barnhard Bayerlain)

Exposicions i actes:

- Verona (Itàlia. Convegno Internazionale Alle Radice dell'Europa: Mori, giudei e zingari. Universitá degli Studi di Verona. Exposició Helios Gómez a Biblioteca Frinzi de la Universitat, des del 22 de novembre fins al 31 de gener de 2010. Projecció de documentals sobre Helios Gómez i la Capella Gitana. Ponències sobre Helios Gómez. La mostra ha significat un descobriment i fou acollida amb interés i aplaudiments.

- Centre Cultural "Can Cabanyes", Badalona (Barcelona): Durant el mes de gener, l'Associació Catalana d'Investigacions Marxistes ha organitzat una exposició de dibuixos d'Helios Gómez i tres conferències sobre la vida i l'obra del nostre artista.

Pendent d'ajustar dates i continguts estem portant a terme gestions per a presentar l'obra d'Helios Gómez a diferents capitals d'Europa.

La Model. restauració de la Capella Gitana i Museu d'Art Polític:

- Creació del documental En defensa de la presó Model. Un lloc de memòria. (21 mn). El reivindicat projecte de dedicar l'espai de la presó Model a lloc de memòria i usos culturals es recreat gràficament mitjançant una realització virtual en 3D que evidència la idoneitat d'aquesta transformació.

Distribució gratuita de DVD's i llibres a l'elenc dels polítics catalans, personalitats i associacions; difusió a la red d'Internet mitjançant Youtube.

Publicacions:

La edició d'Helios Gómez, la revolución gráfica, recull dos centenars de dibuixos editats als mitjants gràfics del anys 30, en blanc i negre i color: Gabriel Gómez, Caroline Mignot [Introd.], Helios Gómez la revolución gráfica, F.I.M., A.C.I.M., A.C.H.G., Barcelona, 2009.

- Caroline Mignot, Gabriel Gómez, "La ciutat silenciada. La presó Model de Barcelona com a espai de resistència" p.99-108, Espais de lluita, repressió i resistècia a Barcelona, Col·lectiu Desafectos [Edit.], Barcelona, 2010.

- Jesús Alonso Carballés, "Helios Gómez et la révolution: de la peinture à la litterature", Litterature romaní, construction ou réalité ?. Études tsiganes, 36, Paris, 2009, FNASAT.

Investigació:

L'ACHG segueix investigant per tal de rescatar els dibuixos i les obres inèdites d'Helios Gómez. Hem ampliat el fons documental amb imatges i noticies d'obres dels anys 30 localitzades recentment a Rochefort (França) i de dades inèdites sobre l'exili a Paris als anys 30 i a les poblacions de Saint Papoul i Bram (França) al 1939.

Fruit d'aquesta tasca, i gràcies al suport econòmic de la Direcció General de la Memòria Democràtica s'han digitalitzat uns 50 dibuixos. Impressos a la mida de 70 x 50 cm., amb suport, es troben ja disponibles per a exposicions.

Hem recollit informació directa inèdita sobre l'Helios Gómez a l'exili a París als anys 30 i a les poblacions de Saint Papoul i Bram (França) el 1939.

Exposicions:

- Ponència i exposició de l'obra d'Helios Gómez a l'IES Barri Besòs de Barcelona. 13- 22 d'Abril 2008. Presentació : Paco Marín, germans merçedaris.

- IHOES (Institut d'Histoire Ouvrière, Économique et Sociale), Bèlgica: Exposició itinerant sobre La Centrale des mineurs de Charleroi, Mineurs en lutte, amb imatges d'un cartell de l'artista realitzat pel sindicat obrer al 1932.

Conferències:

- Universitat de Limoges: Col·loqui sobre literatura gitana a Europa. Ponències de Marcel Courthiade i Jesús Alonso sobre Helios Gómez (13-14 de novembre 2008). - Jornades sobre Ciutat i Memòria, Barcelona. Ponéncia sobre la presó Model de Barcelona, ACHG, (20-21 de novembre de 2008).

Projectes:

- Entrevista amb Sebastià Pujol, regidor de cultura, Premià de Dalt, per organitzar una exposició a la Vil·la el febrer 2009.

- Projecte d'exposició a la seu del Instituto de Estudios Andaluces, Sevilla, cap el setembre 2009.

- Projecte d'exposició itinerant per Catalunya, per la Fundació d'Estudis Marxistes a partir de 2009. Primer certàmen: L'Hospitalet (Barcelona), abril 2009.

- Guió cinematogràfic sobre Helios Gómez.

La Model, restauració de la Capella gitana i Museu d'Art Polític:

Presentació del projecte de Museu d'Art Polític a la IV galeria de la Model de Barcelona, al voltant de la Capella Gitana. Creació d'imatges en 3D que mostran visualment el projecte. Entrevistes de ACHG i SOS Monuments amb :

Montserrat Tura, Consellera de Justícia

Pep Fornés, Director Museu Etnològic

Jordi Martí, Regidor de Cultura, Ajuntament de Barcelona

Pere García, de l'Agrupació d'Associacions Gitanes de Catalunya

Assumpta Escarp, regidora del districte de l'Eixample

Màxim López, Gerent del districte de l'Eixample

Elisenda Capera, Directora Servei Tècnic d'Urbanisme, Ajuntament Barcelona

Inma Barbal, Directora Tècnica d'Urbanisme i Infraestructures, Ajuntament BCN Xavier Garriga, Director general d'Acció Comunitària

Publicacions:

- Cuadernos gitanos, 2, Institut de Cultura Gitana, Madrid, 2008, articles i comentaris sobre l'Helios Gómez

- Amaro Drom, artícle sobre Helios Gómez i la problemàtica de la Capella Gitana, Húngria, 2008.

- Littératures tsiganes, Actes du congrès, Limoges, (novembre 2008) novembre 2009.

1.- Difusió del llibre de poemes d'Helios Gómez

- 5 de febrer, conferència de presentació del llibre a la sala ASMAT de Barcelona.

-19 d'abril, conferència, lectura dramatitzada a càrec de poetes i projecció del documental Días de tinta y pólvora al Ateneu Barcelonés.

- 3 de maig, conferència i projecció de documental a l'Institut Esnest Lluch de Barcelona.

2.- Exposicions

- 18 de maig- 20 de setembre, Robres (Osca), exposició Helios Gómez, de la revolució a la guerra, acompanyada de les obres del fotògraf Constantino Suárez sobre la revolució de 1934 a Astùries, Consejo General del Gobierno de Aragón.

- Obra d'Helios Gómez, exposició sobre les avanguardies catalanes al Metropolitan de Nova York.

- Mostra internacional itinerant (México, Museo Nacional de Arte -MUNAL-; Palacio de la Merced de Córdoba, España; Centro Recoletos, Buenos Aires), Territorios de Diálogo, amb obras d'Helios Gómez.

- Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Madrid, La noche española. Flamenco, vanguardia y cultura popular: 1865-1939, amb una dotzena de dibuixos d'Helios Gómez.

- Tot l'any 2007, Musée des Beaux Arts de la Ville de Luxembourg, exposició dedicada a la cultura gitana a Europa, amb obra d'Helios Gómez.

3. Restauració de la Capella Gitana i promoció del Museu d'Art Polític.

Entrevistes ACHG i SOS Monuments amb:

- 20 de juny, Margarida Aritzeta, Directora General d'Acció Departamental de la Generalitat.

- 26 de juny, Daniel Solé, Subdirector General de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

- 12 de setembre, María Jesús Bono, Directora General de la Memòria Democràtica.

- 18 i 19 d'octubre, Gabriel Gómez, presentació del projecte a l'aula del Memorial Democràtic, Facultat de Geografía i Historia, Barcelona.

- 31 d'octubre, Ramón García Bragado, Ramón Massaguer i Ricard Fayos, Direcció General d'Urbanisme.

4. Reconeixement dels Rroms: Helios Gómez a l'Instituto de Cultura Gitana

Aquest any, hem vist com diversos aconteixements que van incloure la figura i l'obra d'Helios Gómez estàn relacionats, a més gran escala, amb els actes i les decisions polítiques i culturals que començàren a celebrar-se a partir del 2005, arrel d'una resolució del Parlament Europeu: aquest document fa palesa les injustícies que ha patit i pateix la població Rrom, i proposa mesures concretes, en nom del respecte dels drets de l'home i de les llibertats fonamentals, per a remediar aquesta situació; coincideix així mateix amb la proclamació de la "década de insersión de los Rroms, 2005-2015" per cinc estats membres i països candidats a l'ingrés a la Unió Europea, ratificat al 2007 pel Parlament de Catalunya, ja que avui en día viuen més de deu milions de Rroms al territori europeu.

El desembre de 2007, amb motiu de la constitució de la Fundación i de l' Instituto de Cultura Gitana, sota la tutela del Ministeri de Cultura, presidit pel ministre senyor César Antonio Molina, es celebrà a Madrid, a la Biblioteca Nacional, una trobada sobre la cultura gitana. Emérits coneixedors de totes les facetes de l'art i la cultura gitana d'Espanya exposaren les seves interesantísimes ponències a les que quedaba palesa la gran influència de la cultura gitana a la cultura espanyola. L'edició de la revista Cuadernos Gitanos pel Institut de Cultura Gitana ha dedicat a la biografía d'Helios Gómez un espai important i a l'aula de la Biblioteca Nacional, el crític d'art Daniel Giralt-Miracle presentà al artista, desconegut per a la majoría dels asistents. La apasionada ponència envoltà als asistents i convertí a l'artista i intelectual gitano en una de les figures principals del acte fundador.

El doctor en llengües orientals de l' INALCO (París), Marcel Courthiade, també ponent en la trobada, ha traduït la biografía d'Helios a dotze idiomes, inclòs xinès i japonès, les ha colocat a Wikipedia i s'encarrega de donar a conèixer l'obra de l'artista en el mon rromanó.

1.- La Capella Gitana

La única novetat és que ja estan construint la nova presó de preventius a Barcelona que culminará amb el desallotjament de la vella presó Model.

2.- Fons de l'ACHG

En aquest any hem formalitzat un acord amb el Museu Nacional de Catalunya (MNAC) per a cedir-li en dipòsit i custòdia diverses obres del nostre fons que s'afegeigen a la ja existent.

3.- Exposicions:

- Museu d'Història de Catalunya

- Museu de Sant Cugat

- Museu Etnològic

4.- Publicacions:

- Le Monde Diplomatique, París, desembre 2006, dibuixos d'Helios Gómez

- Aden, Nantes, 2006, article sobre Helios Gómez i dibuixos de l'artista.

- Helios Gómez, poemes de lluita i somni 1942-1956, ACHG, Barcelona, 2006. Per el cinquantenari de la mort d'Helios Gómez (1956) i després d'un laboriós treball de recuperació, la nostra associació ha publicat el seu corpus poètic creat per l'artista durant el seu cautiveri sota el franquisme.

1.- La Capella Gitana

Hem tornat a reprendre tots els tràmits i propostes amb la nova administració sense que de moment hagi novetats.

2.- Fons de l'ACHG

El nostre fons documental s'ha vist enriquit amb un importantísim lot de documents originals d'Helios Gómez, custodiats des del seu desés per Ika Meyer, consistent en poemes, texts, novel·les, pensaments i estudis, molts d'ells escrits durant el seu empresonament a la Model entre 1947 i 1954.

Existeix també un lot de pintures una mica escampades que Ika està intentant recuperar i trametre a la nostra associació per que, gestionades per nosaltres, acabin en un museu.

3.- Exposicions

Amb motiu del centenari del naixement d'Helios Gómez (1905) hem presentat l'exposició Visca Octubre, al Museu de Granollers (Barcelona) del 21 d'Abril fins al 26 de Juny, amb l'edició d'un catàleg raonat de la carpeta de dibuixos.

Paral·lelament es celebrà una conferéncia de presentació del catàleg a l'Ateneu Barcelonés el 26 de Maig amb la participació de Jacques Lemaître, Milou Rikir (CARCOB), Teresa Pàmies i Gabriel Gómez.

4.- Publicacions

- Faites entrer l'Infini, nº39, juny 2005, Paris

- L'AVENÇ, 304.

- Viva Octubre, Cataleg d'exposició, ACHG, Museu d'Història de Catalunya, Museu de Granollers, CarCob. Granollers, 2005

5.- Projectes

En un ràpid viatge a Sevilla, vàrem contactar amb diverses persones que ens permeteren localitzar nous dibuixos d'Helios i projectar una exposició a la seva ciutat natal.

L'estudi dels dits escrits rescatats a Portugal reflexa molt de la personalitat d'Helios, els seus estats d'ànim durant la seva injusta captivitat i la seva indestructible voluntat d'oposar-se a la dictadura. L'adequat tractament ens permetrà editar una selecció.

1.- La Capella Gitana

Varem tenir per fi, una breu entrevista amb el senyor Marc Mayer, director del Departament de Patrimoni i ens informà del següent:

La restauració dels frescos haurian de dur-la a terme les restauradores oficials i, en les condicions de presó en actiu no era aconsellable encara, de manera que pel moment restava postergada fins que la presó haguès estat traslladada. Si be era previst pel 2004, avui s'endarreria fins el 2010. Mentres tant els frescos restarïen "protegits" sota la seva mà de pintura i la cel·la restaba clausurada per a que no es poguès manipular en ella. En el moment en que es desafectes l'espai, es portaria a la fi la restauració i es faria una exposició de l'obra d'Helios Gómez de la que s'editaria un catáleg. Les despesses de tot el procès serian asumits pel Departament. S'oferí a ajudar-nos en la nostra tasca de preparació del projecte del Museu d'Art Politic.

Al cap de quinze dias el senyor Mayer era sustituït pel senyor Sans i Travé de l'Arxiu Nacional de Catalunya.

A data d'avui una coalició d'esquerres governa a la Generalitat.

2.- Fons de l'ACHG

Les gestions realitzades personalment a Bèlgica han posibilitat uns excel·lents contactes amb els hereus de l'editor de la carpeta de dibuixos "Visca Octubre" i ens han facilitat tot un seguit de documents inèdits sobre les relacions d'Helios.

Fins ara, la nostra recerca intensiva de l'obra d'Helios ens ha permès catalogar mès de trescents dibuixos.

També hem augmentat el nombre d'exemplars del fons de llibres dibuixats per l'Helios.

3.- Projectes

Amb aquesta documentació hem elaborat un projecte d'exposició i conferència que hem sotmès a l'interès de diverses instutucions per a que ens facilitin la seva realització(l'Institut de Cultura de Barcelona l'ha refusat aduint tenir el calendari complert durant els propers anys).

Aquesta exposició preten ser l'avançada d'una mès exhaustiva el proper any, coincidint amb el centenari del naixement d'Helios Gómez. Estem treballant en aquest projecte.

1.- La Capella Gitana

El nostre objectiu principal al llarg de l'any 2002 ha estat completar els fons per a la restauració de la capella, evaluada en 36.000 euros, dels quals el Departament de Serveis Penitenciaris s'ha compromès, a finals de 2001, en aportar la tercera part. La mediació de Manuel Heredia, de la Federació de Associacions Gitanes de Catalunya, que s'interesà per l'obra d'Helios Gómez, va permetre finalment aconseguir una subvenció oficial de 12.000 euros del Departament de Benestar i Familia. Aiximateix, restem a l'espera de la decisió del Departament de Cultura, per a la aportació dels 12.000 euros que manquen.

Mentrestant, s'han dut a terme gestions amb la direcció de l'Arxiu Nacional de Catalunya, disposada a qustodiar el fons artistic i documental de la nostra associació i amb el Departament de Cultura per a la reclamació oficial de les obres que son il·legalmente en mans de la familia Roselló i de la senyora Ika Rudolf, a Portugal. Com sabeu aquestes obres foren apropiades de manera irregular per dites persones, aprofitant respectivament l'últim tancament a la Model d'Helios Gómez i la seva mort a la Residència Sant Jaume.

2.- Fons de la ACHG

En una de les seves investigacions profesionals, la nostra amiga i socia Geneviève Michel ha descobert als Archives Communistes de Brussel·les, un original de la carpeta Viva Octubre i les planxes metàl·liques de l'edició de 1930. Preveiem un próxim desplaçament a Brussel·les per a veure la manera de disposar d'aquest material o com a minim prendre copias i classificar-lo. Bravo per Geneviève.

3.- Comunicacions de la ACHG. Pàgina web.

La creació, posta en marxa i adequació de la pàgina web ha ocupat gran part del nostre temps. L'informació que oferim es clara, concreta i abundant, pel que ens sentim satisfets. La pàgina es presenta de moment en castellà, català i francès. En breu es presentarà a l'anglès (traduida per Isabelle i Robert Tombs) i alemany (traduida per Ursula Barta i l'Stefen).

El projecte de trasllat de la presó Model de Barcelona: 1995-1998

El tancament de les tres presons de Barcelona -la Model, Trinitat (joves) i Wad Ras (dones)- i el seu trasllat fora de la ciutat fou una de les promeses electorals de tots els partits, amb la excepció de IC, al llarg de les campanyes electorals de 1995 i 1999. Adoptat per unanimitat el març de 1995 pel Parlament catalá, el projecte va obrir una polèmica sobre l'ubicació i la financiació dels nous establiments així como el destí dels antics.

El problema era polític: les presons (terreny i edifici) depenen de la Administració catalana (acord de 1983 entre Govern central i Generalitat), no obstant, l'espai on són situades és qualificat com a zona de serveis per l'Ajuntament. 

Per a la Generalitat i la Conselleria de Justícia, la financiació dels nous centres s'hauria de fer mitjançant la requalificació urbanística del sol per part de l'Ajuntament i la construcció de pisos per a obtenir plusvàlues. La Model, que ocupa dues illes de l'Eixample, una superfície de 20.000 metres quadrats, s'erigia per tant en un pastis molt cobejable.

L'alcalde Pasqual Maragall, partidari fins l'abril de 1996 de reformar la Model a fi d'habilitar-la per a preventius, acceptà, a partir de Setembre de 1997, la proposta de tancar les tres presons a la vegada, construint vivendes -inclosos pisos en règim de protecció pública- sense renunciar a grans zones verdes.

L'única oposició a aquest projecte emanava d’IC-Els Verds, amb la tinent d'alcalde, Eulàlia Vintró el 1996 i la candidata a la Alcaldia Imma Mayol el 1999. Radicalment oposat a requalificar els solars, el grup es va pronunciar a favor de la conservació de la Model, per a dedicar-la a altres usos.

A partir de Març de 1998, l'alcalde Joan Clos no va continuar la línia de negociacions del seu predecessor: Negant-se a que es requalifiquin els terrenys de la Model, es va mostrar categòric al afirmar que l'espai és i deu restar com a zona verda. Els solars es destinarien a equipaments i zones verdes.

L'alcalde va posar en marxa l'inici del procés urbanístic per a tancar les tres presons, a la vegada que va obrir un període de consulta ciutadana sobre la requalificació dels terrenys, sobre la base pactada pels tres partits de l'equip de govern municipal, PSC, IC, PI, per a ubicar en proporcions similars zones verdes, pisos i equipaments.

Des de l'Ajuntament, s'afirmava que el procés inicial permetria garantitzar l'equilibri de l'ús dels solars "en funció de les necessitats urbanístiques i socials de la ciutat i no en funció de les necessitats econòmiques de la Generalitat per poder pagar les noves presons", i IC es plantejà retirar la moció que havía presentat en contra de la requalificació dels terrenys.

El tema de la presó Model no hauría evolucionat d'aquesta manera, de no haver-se creat una movilització ciutadana, contra l'especulació a l'Eixample, per a la conservació de l'edifici i la implantació d'equipaments pel barri.

      « Salvem la Model » 1998-2001

Després de les accions de la Associació d’ Ex-Presos Polítics, de SOS Monuments i de la ACHG al llarg dels anys 1998 i 1999, es formà una plataforma d'entitats a l'Abril de 1998, « La Model per la Cultura » (SOS Monuments, Associació d’Estudiants pel Patrimoni, Associació d’ex-presos polítics, Associació Cultural Helios Gómez, Associació per la Cultura no Punitiva, Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample, Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona), en contra de l'enderrocament de l'edifici i de l'especulació immobiliària, por la seva conservació com a monument d'interès arquitectònic i històric i la seva rehabilitació per a un ús social i museogràfic, quan deixi de ser un centre penitenciari.

Durant tres anys, la Plataforma lluità per defensar el seu projecte, convocà rodes de premsa, manifestacions al voltant de la Model cada últim Dilluns de mes i ha organitzat exposicions sobre el tema.

El resultat fou la inclusió, per part de l'Ajuntament, del panòptic central de l'edifici en el Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, el Maig de 2000.

Aquesta decisió provocà una pugna amb la Generalitat, que presentà un recurs administratiu. Pocs mesos després -a la fi de 5 anys de conflicte- s'arribà a un acord institucional entre l'Ajuntament i la Conselleria de Justícia. S'acordà conservar el edifici central amb les sis galeries radials. A canvi, l'Ajuntament cedia a la Generalitat uns terrenys a la zona Diagonal-Mar, com a font de recursos per al nou centre penitenciari que substituirà la Model.

Per la seva part, la Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample es mostrà satisfeta amb les promeses d'equipaments obtinguts, mentres SOS Monuments, la Associació Cultural Helios Gómez i la Associació d’Estudiants pel Patrimoni, defenien seguir la lluita per mantenir la memòria col·lectiva amb un centre de documentació i un museu en l'edifici de la Model.

De fet, amb tot el que representa la Model, amaga l'emblema de La Capella Gitana, frescos realitzats el 1950 per Helios Gómez. No sols es van cobrir amb una mà de pintura cap el 98, sinó que fins el 2001 l'administració s'ha desentès de les peticions perquè es restauri aquesta obra. Finalment, amb la ajuda del lletrat Xavier Nart, el passat 25 de Juliol de 2001 ens va rebre el senyor Codina, Cap del Gabinet del Conseller de Justícia, qui es mostrà d' acord amb la restauració i ens autoritzà a veure l'estat de deteriorament amb un equip tècnic a la fi d'evaluar els treballs necessaris. La susdita visita es va dur a terme el 5 de Diciembre de 2001 i el dictamen tècnic fou que es podíen i deurien restaurar a pesar de les dificultats tècniques i logistiques per a fer-ho mentres encara és presó. Es va acordar una nova reunió amb Serveis Penitenciaris per a estudiar la manera d'iniciar la restauració. Darrerament (5/02/02), en reunió amb la Directora General de la Conselleria de Justícia, senyora Mercè Sánchez, el senyor Codina, el restaurador senyor Emili Julià i el nostre president senyor Gabriel Gómez, s'acordà que la restauració hauria de fer-se pel senyor Julià durant la nit; en quant al cost dels treballs, evaluat en 36.000 €, la Conselleria disposa d'un presupost de 12.000 €, de manera que cercarem l'ajuda econòmica d'un patrocinador privat que vulgui aportar la diferència.