Biografia
d´Helios Gómez
Helios Gómez, nascut a Sevilla el 1905, al barri de Triana, es formà profesionalment aprenent l'ofici de decorador de ceràmica a alguna de les nombroses terrisseries de Triana a Sevilla i estudiant a l'Escuela Industrial de Artes y Oficios de Sevilla. Els seus primers dibuixos aparegueren al diari anarquista Páginas Libres i ilustrà també obres de escriptors sevillans com Rafael Laffon i Felipe Alaiz. El 1925 exposà per primera vegada al Kursaal de Sevilla i, un any després, al Ateneo de Madrid i a la Galeria Dalmau de Barcelona.
Fermament convençut de la necessitat d'un canvi polític, s'adhereix als grups anarquistes. I, des del primer moment, decideix parlar, pintar i escriure dins d'un mateix principi, ,d'acord amb la seva opció política.
En paraules de Jean Cassou era artista per ser revolucionari i revolucionari per ser artista.
El 1927, forçat a abandonar Espanya per raons politiques, s'exilià a París, i expulsat per la seva participació en els actes de protesta per l'execució de Sacco i Vanzetti, s'instal·la aBrussel·les, on exposà a diferents galeries, treballa com a decorador i il·lustra l'obra Rien qu´un homme de Max Deauville. El 1928 viatja a Amsterdam, Viena, Berlin i durant dos mesos a l'Unió Soviètica. El 1929, s'instal·la a Berlin on exposa també, col·labora amb algunes publicacions com el Berliner Tageblatt i segueix cursos de formació en tipografia i interiorisme. A principis de 1930, la Asociación Internacional del Trabajo (AIT) publica a Berlin el seu primer àlbum
Días de ira.
Títol de la diapositiva
Write your caption hereBotó
Després de la dictadura de Primo de Rivera, a finals de 1930, Helios torna a Espanya instal·lant-se a Barcelona, on col·labora amb nombroses revistes republicanes i comunistes com L´Opinió, La Rambla , La Batalla, L´Hora , Bolívar i Nueva España i realitza portades i il·lustracions de llibres, fonamentalment per a òrgans d'esquerres. És l'any en el qual publica el manifest Porqué me marcho del anarquismo i ingresa a la Federació Comunista Catalano-Balear, incorporant-se al BOC (Bloc Obrer i Camperol), del qual seria expulsat poc després. El 1931, ingresa al PCE, col·laborant com a il·lustrador per a Mundo Obrero. Detingut a Madrid el 1932 per la seva militancia, es empresonat i traslladat a la presó de Jaén. Consegueix la llibertat provisional escapant-se a Brussel·les. Allí assisteix a les grans vagues mineres del Borinage i publica un dibuix al Drapeau Rouge, abans de sortir cap a l'URSS, responent a l'invitació del VOKS a participar com a representant espanyol al Congreso Internacional de Artistas Proletarios. Resideix en el pais fins Febrer de 1934, viu a Moscou, viatja a Leningrad i a Siberia, exposa al "Museo Pushkin" el 1933 i l'Editora Estatal de Arte publica el seu segon àlbum, Revolución Española. La seva obra abandona els elements abstractes per a cercar un realisme impactant, de fàcil lectura i fort contingut social, allunyat del realisme socialista que sempre criticaria. Torna a Barcelona durant la primavera de 1934 però es novament detingut a la tardor en el contexte de l'aixecament obrer a Catalunya i, un cop alliberat, retorna a Brussel·les on es publicarà a principis de 1936, el seu tercer àlbum, sobre els aconteixements de 1934, Viva Octubre.
El 1935, funda amb altres artistes el grup Els Sis i, el 1936, novament legalitzades les organitzacions d'esquerra, el Sindicat de Dibuixants Professionals, que impulsaria el cartellisme militant durant la guerra amb una producció intensiva de cartells anarquistes i republicans. Dibuixa també per a nombroses publicacions i pinta quadres sobre la guerra. Al principi de la guerra civil lluita a les barricades per a la defensa de Barcelona i s'adhereix a la Aliança d´Intel·lectuals Antifeixistes de Catalunya; nomenat Comisari Polític de l'UGT, organitza la Columna Ramón Casanellas, embarca amb l'expedició Bayo per alliberar Eivissa i i Mallorca, interve als fronts d'Aragó, Madrid i Andalucia i, milicià de Cultura de la 26 Divisió, es encarregat de la capçalera i maquetació del diari El Frente aixï com de la organització de la mostra homenatge a Durruti a Barcelona.
Perduda la guerra, es refugia a França on es internat als camps de concentració d'Argelés-sur-mer, Bram, le Vernet d'Ariège i Djelfa (Argelia), entre Febrer de 1939 i Maig de 1942.
El 1942 tornà a Barcelona, creant l'efímer grup LNR (Liberación Nacional Republicana) i la "Casa de Andalucía". El 1948 presentà una exposició a la Galería Arnaiz amb obres de caràcter surrealista i durant els seus últims anys realitzà murals decoratius com els del "Jazz Colón" i de la "Residencia San Jaime" de Barcelona. Entre 1945-46 i 1948-54 es arrestat i empresonat a la presó Model de Barcelona, on pinta un oratori conegut com La Capella Gitana i composa un corpus poétic.
Malgrat l'ordre d'alliberament signat el 1950, es retingut pres 4 anys mès i quan es alliberat mor dos anys després, a Barcelona, el 1956.
Helios Gómez, nascut a Sevilla el 1905, al barri de Triana, es formà profesionalment aprenent l'ofici de decorador de ceràmica a alguna de les nombroses terrisseries de Triana a Sevilla i estudiant a l'Escuela Industrial de Artes y Oficios de Sevilla. Els seus primers dibuixos aparegueren al diari anarquista Páginas Libres i ilustrà també obres de escriptors sevillans com Rafael Laffon i Felipe Alaiz. El 1925 exposà per primera vegada al Kursaal de Sevilla i, un any després, al Ateneo de Madrid i a la Galeria Dalmau de Barcelona.
Fermament convençut de la necessitat d'un canvi polític, s'adhereix als grups anarquistes. I, des del primer moment, decideix parlar, pintar i escriure dins d'un mateix principi, ,d'acord amb la seva opció política.
En paraules de Jean Cassou
era artista per ser revolucionari i revolucionari per ser artista.
-
Títol de la diapositiva
Write your caption hereBotó
El 1927, forçat a abandonar Espanya per raons politiques, s'exilià a París, i expulsat per la seva participació en els actes de protesta per l'execució de Sacco i Vanzetti, s'instal·la aBrussel·les, on exposà a diferents galeries, treballa com a decorador i il·lustra l'obra Rien qu´un homme de Max Deauville. El 1928 viatja a Amsterdam, Viena, Berlin i durant dos mesos a l'Unió Soviètica. El 1929, s'instal·la a Berlin on exposa també, col·labora amb algunes publicacions com el Berliner Tageblatt i segueix cursos de formació en tipografia i interiorisme. A principis de 1930, la Asociación Internacional del Trabajo (AIT) publica a Berlin el seu primer àlbum Días de ira.
Després de la dictadura de Primo de Rivera, a finals de 1930, Helios torna a Espanya instal·lant-se a Barcelona, on col·labora amb nombroses revistes republicanes i comunistes com L´Opinió, La Rambla , La Batalla, L´Hora , Bolívar i Nueva España i realitza portades i il·lustracions de llibres, fonamentalment per a òrgans d'esquerres. És l'any en el qual publica el manifest Porqué me marcho del anarquismo i ingresa a la Federació Comunista Catalano-Balear, incorporant-se al BOC (Bloc Obrer i Camperol), del qual seria expulsat poc després. El 1931, ingresa al PCE, col·laborant com a il·lustrador per a Mundo Obrero. Detingut a Madrid el 1932 per la seva militancia, es empresonat i traslladat a la presó de Jaén. Consegueix la llibertat provisional escapant-se a Brussel·les. Allí assisteix a les grans vagues mineres del Borinage i publica un dibuix al Drapeau Rouge, abans de sortir cap a l'URSS, responent a l'invitació del VOKS a participar com a representant espanyol al Congreso Internacional de Artistas Proletarios. Resideix en el pais fins Febrer de 1934, viu a Moscou, viatja a Leningrad i a Siberia, exposa al "Museo Pushkin" el 1933 i l'Editora Estatal de Arte publica el seu segon àlbum, Revolución Española. La seva obra abandona els elements abstractes per a cercar un realisme impactant, de fàcil lectura i fort contingut social, allunyat del realisme socialista que sempre criticaria. Torna a Barcelona durant la primavera de 1934 però es novament detingut a la tardor en el contexte de l'aixecament obrer a Catalunya i, un cop alliberat, retorna a Brussel·les on es publicarà a principis de 1936, el seu tercer àlbum, sobre els aconteixements de 1934, Viva Octubre.
El 1935, funda amb altres artistes el grup Els Sis i, el 1936, novament legalitzades les organitzacions d'esquerra, el Sindicat de Dibuixants Professionals, que impulsaria el cartellisme militant durant la guerra amb una producció intensiva de cartells anarquistes i republicans. Dibuixa també per a nombroses publicacions i pinta quadres sobre la guerra. Al principi de la guerra civil lluita a les barricades per a la defensa de Barcelona i s'adhereix a la Aliança d´Intel·lectuals Antifeixistes de Catalunya; nomenat Comisari Polític de l'UGT, organitza la Columna Ramón Casanellas, embarca amb l'expedició Bayo per alliberar Eivissa i i Mallorca, interve als fronts d'Aragó, Madrid i Andalucia i, milicià de Cultura de la 26 Divisió, es encarregat de la capçalera i maquetació del diari El Frente aixï com de la organització de la mostra homenatge a Durruti a Barcelona.
Perduda la guerra, es refugia a França on es internat als camps de concentració d'Argelés-sur-mer, Bram, le Vernet d'Ariège i Djelfa (Argelia), entre Febrer de 1939 i Maig de 1942.
El 1942 tornà a Barcelona, creant l'efímer grup LNR (Liberación Nacional Republicana) i la "Casa de Andalucía". El 1948 presentà una exposició a la Galería Arnaiz amb obres de caràcter surrealista i durant els seus últims anys realitzà murals decoratius com els del "Jazz Colón" i de la "Residencia San Jaime" de Barcelona. Entre 1945-46 i 1948-54 es arrestat i empresonat a la presó Model de Barcelona, on pinta un oratori conegut com La Capella Gitana i composa un corpus poétic.
Malgrat l'ordre d'alliberament signat el 1950, es retingut pres 4 anys mès i quan es alliberat mor dos anys després, a Barcelona, el 1956.
Publicacions
HELIOS GÓMEZ, Escritos póstumos, Associació Cultural Helios Gómez. Barcelona 2023. 21x29 cm. Edición en castellano. 188 páginas.
Recull la novel·la costumista Pacheco, ambientada al barri obrer de Triana a principis del secle XX. El personatge principal, Pacheco, un nen orfe, es adoptat primer per una parella guerrillera anarquista i després per un matrimoni intel·lectual instal·lat a un típic corral de veïns. Des d’on rep la ideologia anarco sindicalista dels obrers del barri.
La sobtada mort d’Helios Gómez mentre estava escrivint aquesta amena novel·la ens la deixa inacabada i sense revisar. La presentem tal com va quedar pel seu interès sociològic.
De donde vinieron los gitanos andaluces es un assaig original que situa a una important comunitat gitana a Creta i Egipte, cap al 1800 a C. Per esdeveniments històrics se veuen forçats a una nova migració cap a la Andalusia bètica dels anys 1100 a. C.
La aportació de Gabriel Gómez documenta històricament la eterna marginació soferta a Espanya per la comunitat gitana.
Disponible a la nostra associació a 30 € sense costs de tramesa nacional
Gabriel Gómez Plana, Un gitanillo en la ciudad de los muchachos, Associació Cultural Helios Gómez, Barcelona, 2020. 207 pàgines (21 x 29 cm)
Aquest llibre recull la memòria de la família, la pròpia experiència en un internat de Beneficència de l'Ajuntament de Barcelona i la recerca de les empremtes del seu pare, Helios Gómez (1905-1956). Un pare grafista i cartellista que va militar amb armes i pinzells en els moviments llibertaris i comunistes per la justícia social, de qui relata l'odissea a Europa com a exiliat polític, durant la II República, a la guerra civil i, després de la Retirada, a camps de concentració a França i Algèria.
Mentre el pare és perseguit i empresonat a tornar a Espanya, acabant els seus dies després d'una llarga detenció a la Model de Barcelona on va deixar el seu testimoni de resistència a la coneguda Capella Gitana, el fill és internat en un centre de Beneficiència municipal. Les fonts institucionals trobades als arxius de França i Espanya contrasta la realitat viscuda.
La documentació associada a la memòria -un centenar de fotografies, els testimonis directes dels amics del pare i l'exposició de les referències als fitxers- donen una visió exhaustiva d'aquesta història recuperada sobre tres generacions.
(Disponible a la nostra associació a 30 €)
Fermament convençut de la necessitat d'un canvi polític, s'adhereix als grups anarquistes. I, des del primer moment, decideix parlar, pintar i escriure sobre la base del mateix principi, d'acord amb la seva opció política. En paraules de Jean Cassou era “artista per ser revolucionari i revolucionari per ser artista”. El 1927, forçat a abandonar Espanya per raons polítiques, s'exilia a París, sent expulsat per la seva participació en els actes de protesta per les execucions de Sacco i Vanzetti. S'instal·la a Brussel·les, on exposa, treballa com a decorador i il·lustra l'obra Rien que un homme, de Max Deauville. El 1928 viatja a Amsterdam, Viena, Berlín i, durant dos mesos, a la Unió Soviètica. El 1929 s'instal·la a Berlín, on exposa, col·labora en algunes publicacions com el Berliner Tageblatt i segueix cursos de formació en tipografia i interiorisme.
A principis del 1930, l'Associació Internacional del Treball (AIT) publica a Berlín el seu primer àlbum Dies d'ira . Després de la dictadura de Primo de Rivera, a finals de 1930, Helios torna a Espanya, instal·lant-se a Barcelona, on col·labora en nombroses revistes republicanes i comunistes com L'Opinió, La Rambla, La Batalla, L'Hora, Bolívar i Nova Espanya , i realitza portades i il·lustracions de llibres, fonamentalment per a òrgans d'esquerra. És l'any en què publica el manifest Per què marxo de l'anarquisme i ingressa a la Federació Comunista Catalano-Balear, incorporant-se al BOC (Bloc Obrer i Camperol), del qual seria expulsat poc després.
El 1931 ingressa al PCE, col·laborant com a il·lustrador per a Mundo Obrero. Detingut a Madrid el 1932 per la seva militància, és empresonat i traslladat a la presó de Jaén. Aconsegueix la llibertat provisional escapant-se a Brussel·les. Allí assisteix a les grans vagues mineres del Borinage i publica un dibuix al Drapeau Rouge, abans de sortir a l'octubre cap a l'URSS responent a la invitació del VOLK a participar com a representant espanyol al Congrés Internacional d'Artistes Proletaris.
Resideix al país fins al febrer del 1934, viu a Moscou, viatja a Leningrad ia Sibèria, exposa al Museu Puixkin el 1933 i l'Editora Estatal d'Art publica el seu segon àlbum, Revolució espanyola. La seva obra abandona els elements abstractes per cercar un realisme impactant, de fàcil lectura i fort contingut social, allunyat del realisme socialista que sempre criticaria. Torna a Barcelona durant la primavera de 1934, però és novament detingut a la tardor en el context de l'aixecament obrer de Catalunya i, un cop alliberat, torna a Brussel·les on es publicarà, a principis de 1936, el tercer àlbum, sobre els esdeveniments de 1934 , Visca octubre.
El 1935, funda el grup Els Sis a Barcelona amb altres artistes i, el 1936, novament legalitzades les organitzacions d'esquerra, el Sindicat de Dibuixants Professionals, que impulsaria el cartellisme militant durant la guerra amb una producció intensiva de cartells anarquistes i republicans. Dibuixa també per a nombroses publicacions i pinta quadres sobre la guerra.
Al principi de la guerra civil lluita a les barricades per la defensa de Barcelona i s'adhereix a l'Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes de Catalunya. Nomenat comissari polític d'UGT, organitza la Columna Ramón Casanellas, embarca amb l'expedició Bayo per alliberar Eivissa i Mallorca i intervé als fronts d'Aragó, Madrid i Andalusia.
Milicià de Cultura de la 26a Divisió, és encarregat de la capçalera i maquetació del diari El Frente, així com de l'organització de la mostra homenatge a Durruti a Barcelona.
Perduda la guerra, es refugia a França on és internat als camps de concentració d'Algerès-sur-mer, Bram, el Vernet d'Ariège i Djelfa (Algèria), entre febrer de 1939 i maig de 1942. El 1942 torna a Barcelona , creant l'efímer grup LNR (Alliberament Nacional Republicà) i la Casa d'Andalusia.
El 1948 presenta una exposició a la Galeria Arnaiz amb obres de caràcter surrealista i durant els seus últims anys realitza murals decoratius com els del Jazz Colom i la Residència Sant Jaume de Barcelona. Entre 1945-46 i 1948-54 és arrestat i empresonat a la presó Model de Barcelona, on pinta un oratori conegut com la Capella Gitana i compon un corpus poètic.
Tot i l'ordre d'alliberament signat el 1950, és retingut pres 4 anys més i mor dos anys després, a Barcelona, el 1956.
Gabriel Gómez Plana, Un gitanillo a la Ciutat dels Nois, Associació Cultural Helios Gómez, Barcelona, 2020. 207 pàgines (21 x 29 cm)
Aquest llibre recull la memòria de la família, la pròpia experiència en un internat de Beneficència de l'Ajuntament de Barcelona i la recerca de les empremtes del seu pare, Helios Gómez (1905-1956). Un pare grafista i cartellista que va militar amb armes i pinzells en els moviments llibertaris i comunistes per la justícia social, de qui relata l'odissea a Europa com a exiliat polític, durant la II República, a la guerra civil i, després de la retirada, a camps de concentració a França i Algèria.
Títol de la diapositiva
Write your caption hereBotó
Gabriel Gómez Plana, Un gitanillo a la Ciutat dels Nois, Associació Cultural Helios Gómez, Barcelona, 2020. 207 pàgines (21 x 29 cm)
Aquest llibre recull la memòria de la família, la pròpia experiència en un internat de Beneficència de l'Ajuntament de Barcelona i la recerca de les empremtes del seu pare, Helios Gómez (1905-1956). Un pare grafista i cartellista que va militar amb armes i pinzells en els moviments llibertaris i comunistes per la justícia social, de qui relata l'odissea a Europa com a exiliat polític, durant la II República, a la guerra civil i, després de la retirada, a camps de concentració a França i Algèria.
Mentre el pare és perseguit i empresonat a tornar a Espanya, acabant els seus dies després d'una llarga detenció a la Model de Barcelona, on va deixar el seu testimoni de resistència a la coneguda Capella Gitana, el fill és internat en un centre de beneficència municipal. Les fonts institucionals trobades als arxius de França i Espanya contrasten amb la realitat viscuda.
La documentació associada a la memòria -un centenar de fotografies, testimonis directes dels amics del pare i l'exposició de les referències als fitxers- donen una visió exhaustiva d'aquesta història recuperada sobre tres generacions.
Jordi Font, Gabriel Gómez, Estimat Marcellan, Caroline Mignot, Jean Lemaître, Miquel Tilniav, José Luís Jiménez. Helios Gómez, la révolution graphique, ACHG/Association Mémoire Graphique, Barcelona, 2013, 256 pàgines, (21 x 28 cm).
(Disponible a la nostra associació a 30 €)
-
Títol de la diapositiva
Write your caption hereBotó
Gabriel Gómez Plana, Un gitanillo en la ciudad de los muchachos, Associació Cultural Helios Gómez, Barcelona, 2020. 207 pàgines (21 x 29 cm)
Aquest llibre recull la memòria de la seva familia, la seva pròpia experiència en un internat de Beneficència de l'Ajuntament de Barceloa i la recerca de les petxades del seu pare, Helios Gómez (1905-1956). Un pare grafista i cartellista que milità amb armes i pincells en els movimients llibertaris i comunistes per la justicia social. De qui rel·lata la odisea en Europa com exiliat polític, durant la II República, en la guerra civil i, després la Retirada, en camps de concentració en França i Algèria.
-
Títol de la diapositiva
Write your caption hereBotó
Mentres el pare es perseguit i empresonat al seu retorn a Espanya, acabant els seus dies tras una llarga detenció en la Model de Barcelona on deixà el seu testimoni de resistència en la coneguda Capella Gitana, el fill es internat en un centre de Beneficència municipal. Les fonts institucionals trobats als arxius de França i Espanya contrasta la realitat viscuda. La documentació associada a la memòria -un centenar de fotografíes, els testimonis directes dels amics del pare i la exposició de les referències en els arxius- donen una visió exaustiva d'aquesta historia recuperada sobre tres generacions.
(Disponible a la nostra associació a 30.- € )
Títol de la diapositiva
Write your caption hereBotó
Jordi Font, Gabriel Gómez, Estimat Marcellan, Caroline Mignot, Jean Lemaître, Miquel Tilniav, José Luís Jiménez. Helios Gómez, la révolution graphique, ACHG/Association Mémoire Graphique, Barcelona, 2013, 256 pàgines, (21 x 28 cm.).
Aquest llibre presenta les carpetes gràfiques d'Helios Gómez: Días de ira, Revolución erspañola, Viva Octubre, Horrores de la guerra. Inclou una selecció de dibuixos de premsa i nombroses il·lustracions per a editorials.
La biografia i obra d'aquest singular grafista son analitzades amb mirades creuades de diferents autors.
Editat en francès, amb testimonis de companys d'Helios Gómez en la seva llengua original i la corresponent traducció. (21 x 29 cm.)
Tiratge de 500 exemplars
(Disponible a la nostra associació a 30 €)
Jordi Font, Gabriel Gómez, Amado Marcellán, Caroline Mignot, Jean Lemaître, Miguel Tilniav, Raoul Vaneigem, José Luis Jiménez, Helios Gómez, la révolution graphique, Associació cultural Helios Gómez/Association Mémoire Graphique, Barcelona, 2023. 272 páginas (21 x 29 cm.) 2ª edición revisada, ampliada y numerada. Editat en francés.
Aquest llibre presenta les carpetes gràfiques d'Helios Gómez: Dies d'ira, Revolució espanyola, Viva octubre i Horrores de la guerra. Inclou una selecció de dibuixos de premsa i nombroses il·lustracions per a editorials. La biografia i l'obra d'aquest singular grafista són analitzades amb mirades creuades de diferents autors.
Editat en francès, amb testimonis de companys d'Helios Gómez en la seva llengua original i la traducció corresponent. (21 x 29 cm). Tiratge de 200 exemplars.
(Disponible a la nostra associació a 35 €)
Helios Gómez, Días de ira, Associació Cultural Helios Gómez, Barcelona, 2012. 28 pàgines, (23,5 x 33 cm).
Reedició de l álbum publicat a Berlin (1930) i Barcelona (1931). 25 estampas il·lustrades en blanc i negre, poemes de l'autor, introducció de Romain Rolland, ed. en castellà. (24 x 33 cm.)
Tiratge de 100 ejemplares.
(Disponible a la nostra associació a 100 €)
Títol de la diapositiva
Write your caption hereBotó
-
Títol de la diapositiva
Write your caption hereBotó
Helios Gómez, Días de ira, Associació Cultural Helios Gómez, Barcelona, 2012. 28 pàgines, (23,5x33 cm.)
Reedició de l'àlbum publicat a Berlín (1930) i Barcelona (1931). 25 làmines llestes per emmarcar, il·lustrades en blanc i negre, poemes de l'autor, introducció de Romain Rolland, edició en castellà (24 x 33 cm). Tiratge de 100 exemplars.
(Disponible a la nostra associació a 100 €)
El 1998, complementant la primera exposició monogràfica d'Helios Gómez a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), aquest va realitzar un documental biogràfic.
Podeu veure´l si clica aquí
Helios Gómez. Días de ira
Títol de la diapositiva
Write your caption hereBotó
Gabriel Gómez, Caroline Mignot (Introd.), Helios Gómez, la revolución gráfica, A.C.I.M., F.I.M., A.C.H.G., 230 pàgines, Barcelona, 2009 (21x28 cm.).
Aquest llibre presenta més de dues centenars de dibuixos a tinta xinesa publicats a la premsa dels anys 30 així com una selecció a color de cartells i portades de llibres. (20,5 x 28 cm.)
Edició en castellà.
Exhaurit
Gabriel Gómez, Caroline Mignot (Introd.), Helios Gómez, La Revolución gráfica, ACIM, FIM, ACHG, 230 pàgines, Barcelona, 2009 (21x28 cm.).
Aquest llibre presenta més de dos-cents dibuixos a tinta xinesa publicats a la premsa dels anys 30 així com una selecció a color de cartells i portades de llibres. (20,5 x 28 cm).
Edició en castellà.
Exhaurit
Gabriel Gómez, Caroline Mignot (Introd.), Helios Gómez, Poemas de lucha y sueño, 1942-1956, ACHG, 400 pàgines, Barcelona, 2006, (21 x 21 cm).
Helios Gómez fou internacionalment conegut i valorat com artista als anys trenta bàsicament pels seus dibuixos politics en blanc i negre. Els inèdits poemes i dibuixos d'aquest llibre, amb nombroses il·lustracions, permeten entreveure la brillantor de l'ànima d'aquest artista captiu a la presó Model de Barcelona durant el franquisme. (21 x 21 cm.)
Introducció en català, castellà i romaní. Poemes en castellà.
(Disponible a la nostra associació a 35 €)
Títol de la diapositiva
Write your caption hereBotó
Gabriel Gómez, Caroline Mignot (Introd.), Helios Gómez, Poemas de lucha y sueño, 1942-1956, ACHG, 400 pàgines, Barcelona, 2006, (21 x 21 cm).
Helios Gómez va ser internacionalment conegut i valorat com a artista als anys trenta bàsicament pels seus dibuixos polítics en blanc i negre. Els inèdits poemes i dibuixos d'aquest llibre esplèndid, de 400 pàgines amb nombroses il·lustracions, permet entreveure la brillantor de l'ànima d'aquest artista captiu a la presó Model de Barcelona durant el franquisme. (21 x 21 cm). Introducció en castellà, romaní i català. Poemes en castellà.
(Disponible a la nostra associació a 35 €)
Títol de la diapositiva
Write your caption hereBotó
Gabriel Gómez, Caroline Mignot, Jacques Lemaître: Helios Gómez, Viva Octubre, Museu de Granollers, ACHG, Museu d'Història de Catalunya, CarCob (Bruxelles), 101 pàgines, Granollers, 2005. (22x30,5 cm.)
La trobada d'Helios Gómez amb Jean Fonteyne a Brussel·les propicià l'edició al 1935 d'una carpeta de 24 dibuixos sobre la revolució espanyola, reeditats en aquest catàleg. (30,5x21,5).
Els texts explican l'origen de la seva inspiració i les biografies dels personatges implicats en aquesta nova denuncia social.
Català/castellà/francès.
Exhaurit
Gabriel Gómez, Caroline Mignot, Jacques Lemaître: Helios Gómez, Viva Octubre, Museu de Granollers, A.C.H.G, Museu d'Història de Catalunya, CarCob (Bruxelles), 101 pàgines, Granollers, 2005. (22x30,5 cm.)
La trobada d'Helios Gómez amb Jean Fonteyne a Brussel·les propicià l'edició al 1935 d'una carpeta de 24 dibuixos sobre la revolució espanyola, reeditats en aquest catàleg. (30,5x21,5).
Els texts explican l'origen de la seva inspiració i les biografies dels personatges implicats en aquesta nova denuncia social.
Català/castellà/francès.
Exhaurit
Bibliografia
Fundación Pública Andaluza Centro de Estudios Andaluces, Consejería de la Presidencia, Junta de Andalucía (Catálogo de exposición): Helios Gómez, dibujo en acción, 1905-1956. Fundación Pública Andaluza Centro de Estudios Andaluces. Sevilla, 2010.
IVAM Centre Julio González [Catáleg d'exposició]: Helios Gómez 1905-1956, Generalitat Valenciana, Valencia, 1998
Ursula Tjaden: Helios Gómez: artista de corbata roja, Txalaparta, Tafalla, 1996.
Carles Fontserè: Memòries d'un cartellista, Portic, Barcelona ,1995.
Ursula Tjaden: Die Hülle zerfetzen Helios Gómez 1905-1956, Andalusier Künstler Kämpfer, Elefanten Press Verlag GmbH, Berlín, 1986.
Juan Manuel Bonet [Intrd. Catàleg de exposició]: Art Contra la Guerra, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1986.