LA CAPELLA GITANA A LA PRESÓ MODEL DE BARCELONA

La militància política d'Helios Gómez i la publicació dels seus dibuixos caracteritzats per la denúncia social portaren a aquest singular artista a la presó en nombroses ocasions al llarg de la seva vida. El 1950, durant un d'aquests períodes de presó, entre els anys 1948 a 1954, cedint a l'insistència del director espiritual de la presó Model de Barcelona, el sacerdot mercedari Bienvenido Lahoz, Helios Gómez pintà uns frescos dedicats a la Verge de la Mercè, patrona dels presos i de la ciutat


Detall del frontal de la cel·la

de Barcelona. Aquest oratori es troba a la cel·la número 1 del primer pis a la quarta galeria i, degut als rasgos gitanos dels personatges que composen la pintura en una personalíssima interpretació de l'artista, es conegut com la Capilla Gitana. Aquesta obra d'art, fruit de la inspiració d'un artista àmpliament reconegut per la seva qualitat, constitueix un testimoni i un patrimoni cultural de la ciutat. Els frescos, que es conservaven des d'aleshores, (fotografiats novament el 1985 deixant còpies a Serveis Penitenciaris) foren tapats al 1998 amb una mà de pintura, agravi produit sota la direcció de la aleshores Consellera de Justícia senyora Núria de Gispert, aduint, en paraules del director de relacions externes "raons d'higiene", contravenint frontalment la Llei de Propietat Intel·lectual.

En el contexte d'una maniobra especulativa sobre els terrenys de la presó Model per part de la Generalitat, la demanda de rehabilitació de l'obra realitzada per la Associació Cultural Helios Gómez , dirigint-se a la Consellera senyora Núria de Gispert (18/11/98), al Conseller de Cultura senyor Joan Mª Pujals (30/11/98), al Síndic de Greuges senyor Antón Cañellas (3/12/98) y al aleshores Director General de Patrimoni Cultural senyor Josep Mª Huguet (21/4/99), no fou atesa. Tampoc semblava que els nombrosos articles publicats a la premsa arribaven a la sensibilitat de l'Administració: Josep Mª Huertas: La desapareguda capella dels gitanos, El Periódico 26/2/98; Emili Herman: Helios Gómez artista universal, La Vanguardia 5/5/98; Xavier Barral i Altet (ex director del MNAC): Atemptat contra l'art a la Model, AVUI 9/6/98; Pedro Burruezo: Que no se pierda la Capilla Gitana, ABC CATALUÑA 30/1/99; La Capella Gitana de l'Helios Gómez, EL TRIANGLE 10/3/99; Gabriel Gómez: La Capilla Gitana, el arte silenciado, Boletín de la Plataforma La Model per la Cultura, Mayo de 2000; Lluis Permanyer: Arte entre rejas no es Modelo LA VANGUARDIA 2/6/2001. També han expresat la seva adhesió a la nostra reivindicació nombroses persones i entitats d'entre les que destaquem a : Antoni Tàpies (pintor), Lluis Carod Rovira (President d'Esquerra Republicana de Catalunya), Teresa Pàmies (escriptora), Daniel Giralt-Miracle (crític d'art), Carles Fontseré (artista), Abel Paz (historiador), Forges (dibuixant), Joan Manel Serrat (cantautor), la Associació SOS Monuments, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, la Agrupació Profesional d'Il·lustradors de Catalunya, la Agrupació Profesional de Ilustradores de Madrid, etc. L'historia de la presó Model està molt lligada als sentiments de tres generacions que van patir la repressió: L'empresonament d'aquells que s'oposaven a un sistema totalitari truncà o va arruinar les seves vides i les dels seus familiars, donant a aquest singular edifici una dimensió trascendent. L'existència en una galeria de la Capilla Gitana legitima la nostra pretensió de restauració i la dedicació d'aquest espai a lloc de memòria històrica on es pugui exposar permanentment el fons gràfic i documental d'Helios Gómez junt a exposicions temporals d'altres artistas represaliats.


Detall del fresc sobre la porta de la cel·la


DVD 20 mn. en defensa del Museu d'Art Polític.

Proyecto Prisión Modelo en Youtube


© Associació Cultural Helios Gómez
Correu electrònic: associacio@heliosgomez.org